La Nadia va néixer a Kabul, l’Afganistan, l’any 1985. Quan tenia 8 anys, durant la guerra civil, va caure una bomba a casa seva, cosa que li va provocar ferides molt greus. Tal com explica en aquest vídeo, les ferides de la guerra són de molts tipus i molt duradores.
Va estar molt temps a l’hospital, durant el qual la seva mare li va explicar molts contes. D’entre ells, 29 han quedat recollits aquest any 2014 en el volum Contes que em van curar.
Quan va sortir de l’hospital, 14 operacions més tard, la seva família continuava vivint amb moltes penúries. En aquells moments s’havia acabat la guerra, però l’havia seguida la instauració del règim talibà, que no permetia que les dones treballessin. Això era greu per a la família de la Nadia, perquè el pare tenia problemes de salut i no podia treballar, i el germà gran havia mort. En aquestes circumstàncies, la Nadia va decidir que tenir 11 anys i ser una noia no podia ser un impediment per ser l’home de la casa. Va decidir fer-se passar per un noi i sortir a treballar per mantenir el pare, la mare i les dues germanes petites. Va viure amb un nom que no era el seu durant 11 anys.
Passat el temps, va viatjar a Europa amb una ONG. Fa 8 anys que viu a Badalona i fa el que sempre ha volgut: estudiar i formar-se per poder ajudar el seu país.
Tota la història de la Nadia es pot resseguir al documental: Tornar a Nadia.
La Nadia va voler explicar la seva història, i ho va fer amb l’ajuda de l’Agnès Rotger a El Secret del meu turbant. Aquest llibre va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 2010.
No hay comentarios:
Publicar un comentario